\u00a0<\/p>\n
Quantes vegades t\u2019ha passat que has comen\u00e7at a donar-li voltes al cap i m\u00e9s voltes a una idea negativa sense arribar enlloc? L\u2019\u00fanica cosa que has aconseguit \u00e9s acabar m\u00e9s trista o preocupada, o desconfiant de les intencions de les persones que t\u2019envolten. D\u2019aix\u00f2, en psicologia, en diem rumiar: pensar sobre una idea de manera desorganitzada, generant amb aix\u00f2 m\u00e9s pensaments negatius. <\/p>\n
Sabem que els pensaments i les emocions estan connectats. Que quan pensem en un fet que genera tristesa, encara que sigui imaginari, evoca tristesa dins del cervell. I quan dic \u00abevoca\u00bb em refereixo al fet que el cervell es posa en modus \u00abtristesa\u00bb, empenyent la persona a realitzar conductes pr\u00f2pies d\u2019alg\u00fa que es troba trist, com pot ser a\u00efllar-se o deixar de fer coses que li ofereixen satisfacci\u00f3, generant amb aix\u00f2 encara m\u00e9s tristor. <\/p>\n
Si \u00e9s un pensament ocasional, l\u2019efecte \u00e9s gaireb\u00e9 imperceptible. Haurem tingut un dia dolent. Aix\u00f2 ens ha passat a tothom. Per\u00f2 si acostumes a donar voltes a les coses, \u00e9s a dir, a rumiar els pensaments, acabaran influint negativament en la teva vida. <\/p>\n
Per qu\u00e8 rumiem, llavors?<\/strong><\/p>\n Quan alguna cosa ens importa molt, el cervell la guarda a m\u00e0. Com quan posem un enlla\u00e7 a un fitxer a l\u2019escriptori de l\u2019ordinador perqu\u00e8 ens resulti f\u00e0cil localitzar-lo. El cervell ho fa aix\u00ed perqu\u00e8 se suposa que, si el tema \u00e9s important, caldr\u00e0 donar-li una soluci\u00f3 i no ens podem arriscar a que caigui en l\u2019oblit. Si tinc dificultats econ\u00f2miques \u00e9s millor que no me n\u2019oblidi per no gastar els diners en coses sup\u00e8rflues.<\/strong><\/p>\n El problema apareix quan m\u2019angoixo o preocupo per aspectes que no estan passant, que tenen una petita possibilitat que passin o que, encara que estiguin passant no s\u00f3n tan greus perqu\u00e8 els dediquem la nostra atenci\u00f3. Posem un exemple. T\u2019ha arribat un requeriment d\u2019Hisenda perqu\u00e8 justifiquis un cobrament i, des de llavors, no pares de pensar en les possibles conseq\u00fc\u00e8ncies que aquest fet pot tenir per a tu. A tota hora, a cada minut lliure i fins i tot mentre treballes. <\/p>\n En comptes de pensar en com respondre a la petici\u00f3 d\u2019Hisenda, comences a imaginar que aquest \u00e9s el primer d\u2019altres requeriments, que a partir d\u2019aqu\u00ed estar\u00e0s m\u00e9s vigilat i que tindr\u00e0s una revisi\u00f3 exhaustiva cada any, que aquesta desgravaci\u00f3 que vas fer del cotxe la multaran i haur\u00e0s d\u2019ampliar la hipoteca per asumir el cost i, dues hores despr\u00e8s d\u2019imaginar coses que no estan passant, consideres que \u00e9s una possibilitat real acabar a la pres\u00f3 acusat de delicte econ\u00f2mic.<\/p>\n Al final, a m\u00e9s de no contestar al requeriment, perqu\u00e8 et genera tanta ansietat que no has pogut llegir-lo detingudament, tens un malestar que no es correspon amb el fet esdevingut, perqu\u00e8 el que ara t\u2019importa no \u00e9s el que ha passat, sin\u00f3 el que imagines que pot passar.<\/p>\n Qu\u00e8 podem fer perqu\u00e8 la rumiaci\u00f3 no ens porti a un espai de foscor?<\/strong><\/p>\n Ho veurem.<\/p>\n \u2013 Pensar per decidir: qualsevol problema t\u00e9 una conclusi\u00f3. Unes vegades perqu\u00e8 ho solucionem (amb m\u00e9s o menys cost) i altres vegades perqu\u00e8 no podem solucionar-ho i hem d\u2019acceptar les conseq\u00fc\u00e8ncies. Potser podem fer un requeriment a la carta d\u2019Hisenda o potser hem de tornar els 3251 \u20ac que ens demanen, sense possibilitat d\u2019evitar-ho. <\/p>\n \u2013 Executar la decisi\u00f3: ens pot agradar m\u00e9s o menys, per\u00f2 hem arribat a una determinaci\u00f3 sobre el problema que ens apressa. Doncs fem el que hem decidit i no tornem a donar m\u00e9s voltes a l\u2019assumpte. Enviem la carta del requeriment o busquem els diners que hem de tornar i fem la transfer\u00e8ncia. <\/p>\n \u2013 Quan els pensaments m\u2019amenacen: el meu cervell segueix insistint en el mateix. Normal. Potser li he dedicat dies sencers a trobar una soluci\u00f3, a parlar amb molta gent, a buscar informaci\u00f3 sobre aquest tema. Hi ha un munt de dades noves ballant al cap! I el meu cervell els recupera i torna a pensar en Hisenda. <\/p>\n \u2013 Pensar en una altra cosa: \u00c9s dif\u00edcil. Per\u00f2 \u00e9s l\u2019\u00fanica manera d\u2019anar \u201cdesactivant\u201d el problema a la nostra mem\u00f2ria. Ha estat molt impactant i \u00e9s com si ho tingu\u00e9ssim subratllat amb fosforescent groc. Nom\u00e9s hi ha una manera de fer-ho menys accessible i \u00e9s no activant-ho, no pensar-hi. Per aix\u00f2 \u00e9s important distreure\u2019s; fer activitats que ens entretinguin molt, escoltar podcasts, llegir, parlar amb amigues, jugar a la consola. Qualsevol cosa en qu\u00e8 sigui relativament f\u00e0cil posar la meva atenci\u00f3. <\/p>\n \u2013 Centrar-me en la meva vida: un cop la distracci\u00f3 m\u2019ha ajudat a desfer-me del pensament intrusiu, torno a la meva vida real, a ocupar-me de les feines que sostenen la meva vida.<\/p>\n I si sents que has deixat de controlar la teva ment, que, encara que posis tot el teu esfor\u00e7, tornes una vegada i una altra sobre el mateix tema i notes una ansietat constant que es va intensificant amb el temps, potser \u00e9s el moment de sol\u00b7licitar ajuda psicol\u00f2gica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"